miércoles, 10 de septiembre de 2014

Els DISSENYS MÉS INTRESSANTS D'AMPOLLES DE VI



La majoria de les persones  fixen  molt en les etiquetes i presentacions de les ampolles de vi i cava. Els noms, etiquetes i la pròpia ampolla són per si mateixos important elements comunicatius que poden cridar l’atenció del públic per una banda a la vegada que transmeten la identitat del propi vi i els valors del celler.



El Xitxarel•lo (Celler: Martí Serdà) (Disseny: Albert Virgili)
Una marca i disseny divertit i gamberro a parts iguals fan d’aquesta ampolla estampada una oda als renecs del català. Com ells diuen és un vi “insultanment deliciòs” i com ja imaginareu pel joc de paraules del nom és un 100% xarel•lo
 



Altavins (Celler: Altavins) (Disseny: Sr. Estudi)
Interessant el procés de creació de la tipografia de les etiquestes dels vins d’aquest celler fet amb terra procedent de les pròpies vinyes. Or en els premis de disseny Laus 2013.



Vi novell 2013 (Celler: Masroig) (Disseny: Atipus)
Cada any el Celler Masroig ens sorprenen amb un disseny diferent i popular pel seu vi de l’any. Aquest any és un picada d’ullet al paper d’embolicar de les xarcuteries



Tinta de vi
(Celler anònim) (Disseny: Ladyssenyadora)
Proposta única que distribueix directament l’estudi de disseny i que utilitza el propi vi com a tinta d’impressió a l’embolcall.


Cava Torelló Brut Reseva Special Edition (Celler: Torelló) (Disseny: Enric Aguilera)
L’etiqueta és una autèntica auca que explica el viatge del cava fins a Barcelona i el món. Una estètica molt moderna amb ilustracions estil segle XIX.




Espantaocells (celler: Mont Marçal)
Original concepte d’ampolla de vidre transparent amb tap de porcellana (que fan l’ampolla reutilitzable i per emportar del restaurant). Inclou a més una targeta amb un escrit on es pot anotar amb qui, quan i per quin motiu s’ha compartit el vi.



Chaimae Loukili



miércoles, 3 de septiembre de 2014

PARAULES I VI



“Tota llengua és un temple en el qual està tancada l’ànima del que la parla”
 (Oliver Wendell, 1809-1894) (Poeta, metge, professor i autor nascut als EEUU.)


 Queeee.....per què he triat aquest tema? Doncs suposo pel mateix motiu que el dia que vaig llegir la frase que encapçala el blog....i em va cridar l’atenció.

Aquesta frase em va portar al passat:a una escola de principis dels 70 on un mestre voluntariós, d’amagat, ens ensenyava a escriure la llengua que parlàvem però que no podíem estudiar.
O també a la incomprensió/tristesa de l’àvia perquè durant uns anys la seva cançó preferida havia estat prohibida. 

Suposo que el fet que la meva generació visqués aquestes circumstàncies m’ha portat a la creença que un idioma és molt més que uns sons, una gramàtica o una ortografia; i com bé diu el poeta Wendell, és l’ànima del poble que el parla.

I per aquest motiu la tradició oral popular catalana és plena d’exemples relacionats en el món del vi (tan lligat a la cultura i a “l’ànima” del nostre país). 

En el refranyer popular hi podem trobar moltes dites relacionades amb el vi.

CALENDARI DE LA VINYA
 “Si no podes al març, no veremaràs”
“Abril finit, poc vi al barril”
“Si per l’agost se senten trons, els raïms seran bons”
“Setembre assolellat, bon vi assegurat”

D’AMOR/AMISTAT
“Amor i vi, a alguns fa viure i altres morir”
“Dona i vinya donen a l’home alegria”

D’HUMOR
“Val més un traguet del negre que tota l’aigua del Segre”

DE PROPIETATS MEDICINALS
“Bon vi fa bona sang”

DE SUPERSTICIÓ
“Vessar vi, bon destí; vessar sal, mal senyal”

AMB REFERÈNCIES AL PENEDÈS
“Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners”
“De San Sadurní, les dones i el vi” 

També es poden trobar endevinalles:
“De la terra sóc nascut,
amb mi l’home es fa valent
a voltes dono salut
a voltes mato la gent”   (El vi)

I també podem trobar exemples d’embarbussament:
“Una boteta tota rodoneta
té vi, vi té, té tap, tap té,
té tap i tapó, tap i tapó té”

I per acabar un exemple de poesia i cançó alhora:
El poema “Vinyes verdes” de Sagarra que el cantautor Lluís Llac va musicar.
“Vinyes verdes vora el mar
Verdes a punta de dia
verd suau cap al tard
Feu-nos sempre companyia
Vinyes verdes vora el mar”

















Maria Villarroya Garriga






martes, 2 de septiembre de 2014

VI DE MISSA



Moltes vegades m’he fet una sèrie de preguntes, que ara intentaré desvetllar, sobre el vi que s’utilitza a missa.

Quin vi es beu a missa? La condició essencial per a la denominació "vi de missa"es que ha de ser absolutament "natural, a partir del raïm". Els graus d'alcohol no tenen importància, per aquest motiu el vi de missa varia en general entre els 11 i els 15 graus. Els sacerdots víctimes de l'alcoholisme han estat autoritzats pel Vaticà a beure vi sense alcohol. 

Com s’elabora? El most de raïm inicia una lenta fermentació fins a aconseguir el punt òptim de sucres, moment en el qual s'afegeix alcohol per aturar la fermentació i deixar el vi de missa amb una quantitat de sucre natural residual que li confereix aquest to particular de vi semi-dolç amb color or brillant i un paladar ric amb sabors de raïm fresc.

Què va originar la tradició? La utilització del vi en l'eucaristia s'origina en el relat de l'Últim Sopar fet en els evangelis, on s'explica que Jesús de Natzaret va compartir pa i vi amb els seus deixebles i va ordenar als seus seguidors "feu això en memòria meva". 

Quant es consumeix a nivell mundial? En absència d'estadístiques oficials, el principal productor d’Itàlia, Roberto Bava calcula que el consum mitjà de vi per part d'un sacerdot a missa és de 32 mil·lilitres. Multiplicant aquesta xifra pel nombre de cardenals, bisbes i sacerdots que celebren almenys una missa al dia (uns 410.000 al món) s'obté la xifra de 14.350 litres de vi de missa al dia, és a dir 5.237.750 litres a l'any. 

Ara bé, el consum real és molt més gran, ja que aquestes xifres no tenen en compte el consum indirecte del vi de missa, el que els capellans beuen a la taula, així com els glops beguts per tercers, la qual cosa dobla la xifra

Fina Rimbau