jueves, 6 de febrero de 2014

POEMA



Oda a les vinyes

Surin de la terra ferma aquelles branques de nodoses trenes,  

mentre el sol i la pluja acompanyen sa creixença. 

Aquesta és terra forta, i és així, pel temps gasiu d'aigua neta. 

I quan plou, ai quan plou! 

un mar de fang arreu enfanga sa cabellera. 

Després la calma, després de la tempesta fera,  

el cicle de gotims fa sa drecera. 

Guaiteu, feu el pagès tot mirant-la amb amorosa reserva, 
 
i un color de verd turquesa maquilla les fulles de tal manera 

que a la llum del sol disfressa la seva aparença. 

Va de baixa la daurada llum que il·lumina esmorteïda les fulles seques,   

poderós és el pes dels guarniments que ha robat de la terra erma. 

I, en acabar, el pagès descansa la mirada esperançada damunt l'exuberant naturalesa. 

 
Marta Sastre