miércoles, 13 de febrero de 2013

REFLEXIONS : PRENDRE CONSCIÈNCIA D’UN MÓN AMB EL QUE SEMPRE HE CONVISCUT



Q
uan vaig rebre l’encàrrec d’escriure quelcom relacionat amb el món vitivinícola pel blog de Raïmiví, vaig pensar : “ I ara, que escric jo?, Què puc explicar? ... jo, que sé ben poc de tot això ... que ni tan sols puc opinar sobre quin gust té el vi o el cava perquè us confesso que no bec !! Vaja, que complicat.
                                                                         
Després d’aquesta primera reflexió, de prendre realitat  que només sé que sé molt poc sobre aquest món, vaig passar a la segona fase : el tema de l’article. Uf! ...
  
En un primer moment se’m va ocórrer que el millor seria explicar quelcom inventat. Podia inventar, a mi que m’agrada molt escriure, una història fictícia de la meva vida relacionada amb aquest món. Però, no,  de seguida, ho vaig descartar, no m’hagués estat tan fàcil com descriure la realitat, però quina realitat? De ben segur que en trobaria una.
I així, després de molts dubtes, em va sorgir la idea,  de la manera més natural del món: veient una foto a casa on estava amb tota la família alçant una copa de cava. Ja tenia tema!! Malgrat tot, malgrat tenir la sensació de la meva ignoràcia, la vinya, el vi, el cava, el paisatge i la geografia del Penedès han estat presents al llarg de la meva vida.  Aquesta presència ha estat natural, quasi sense adonar-me’n, pèrquè forma part del meu entorn, quasi podria dir que és innata.

Sóc filla de pares immigrats. Van venir al Penedès per treballar i  construir un futur millor del que els esperava a la seva terra i van arrelar aquí. Jo he nascut a Vilafranca, envoltada de vinyes, he passejat per elles  i he crescut i conviscut amb la cultura del vi com la cosa més normal del món, potser perquè, de tan natural que és,  mai no m’havia aturat  a pensar-hi i, ara, és el moment.

Repassant mentalment els moments més importants de la meva vida me n’adono que el vi i el cava hi han estat sempre presents.
El dia del meu bateig (ep!, jo no me’n recordo però ho he preguntat als meus pares), de la meva comunió, del meu casament, en qualsevol dinar familiar, en qualsevol acte (important o no), en qualsevol celebració, no recordo que hi faltessin.
Fins i tot, i malgrat associem el cava, amb festa i alegria, vaig perdre una bona amiga i la vam acomidar en un acte on el cava també hi va ser present perquè així ho va voler.  I aquest va ser un moment molt trist ... , com us podeu imaginar.
Les passejades amb la meva família per les vinyes, veure els canvis cromàtics que presenta el paisatge amb el canvi de les estacions, veure els tractors carregats pels camins i carreteres en temps de verema, sentir a parlar o llegir sobre el preu del raïm, sobre si la collita és bona,  sobre si el most té bon grau, sobre si la metereologia és o no bona pel cep ... tot això i més coses que suposo  que em deixo al tinter, han estat implicites en el meu dia a dia, i jo, fixeu-vos-hi  sense saber-ho!
Me n’acabo d’adonar.


Maria Romero