PARLEM DE RAÏM...



El raïm es un fruit que s’obté del cep. Es una fruita petita i dolça formada per una agrupació de baies, els grans de raïm. Els grans de raïm creixen sobre la rapa en grups 6 a 300, que poden ser de color vermell, negre, blau fosc, groc, verd o rosat. El raïm blanc és en realitat de color verdós, i és una evolució derivada del raïm negre. La mutació de dos dels gens reguladors del color ha fet que a les varietats blanques s'hagi desactivat la producció d'antocianina, que és el pigment natural responsable del color morat del raïm. Les antocianines i altres pigments de la família dels polifenols són els responsables de la variació de les tonalitats en les varietats de raïm negre.

Els raïms que es dediquen al vi han d'estar perfectament cuidats, lliures de tota contaminació, rentats i en general en bon estat. Els enòlegs i els productors de vi saben bé la importància que tenen aquests factors per a tota varietat de raïm. Les pells, és a dir, la pell dels grans de raïm, són importantíssimes per a l'elaboració dels diferents vins, de manera que han d'estar en perfectes condicions. La finor del fruit de la vinya i el moment propici de la collita són tan importants com les condicions climatològiques que han patit (o gaudit) les vinyes i els seus raïms.

Se'n produeixen uns 60 milions de tones a l'any, de les que un 80% són destinades a l'obtenció de vi, el 13% al consum com a raïm de taula i la resta a l'elaboració de sucs i d'altres productes com les panses. La pansa es el gra assecat del raïm de forma natural a la vinya o per l’acció del sol. Els raïms es dediquen també a l'elaboració d'altres begudes i productes, com són el most, la mistela, el vinagre, l'orujo, etc. El raïm conte minerals com sals de sodi, potassi i magnesi entre altres. Aquestes sals poden reduir l’acidesa del most gràcies al seu efecte amortidor. Les vitamines també hi son presents en aquest fruit, concretament la vitamina C, però de 5 a 10 vegades menor que en els cítrics. 



El raïm a la cultura: 

L'origen del costum actual de prendre raïm per cap d'any estaria a l'any 1909, sembla que la collita de raïm d'aquell any va ser molt abundant i uns pagesos del sud del País Valencià van decidir regalar l'excedent a la població tot dient que menjar-ne per cap d'any portaria bona sort l'any següent. La implantació de la tradició fou progressiva, una prova d'això és que no apareix esmentada al Costumari Català de 1950, però amb el temps s'ha estès a d'altres zones geogràfiques, com Colòmbia.

Antigament era un símbol de fecunditat, per aquest motiu es trobaven penjolls i ofrenes en forma de raïm als casaments. Com a fruita que dóna el vi té una gran importància simbòlica, per això apareixen com a emblema del déu Dionís, divinitat d'aquesta beguda però també del plaer. Aquest sentit s'ha extrapolat a quadres i imatges on apareix una persona menjant raïm de gra en gra. Al cristianisme de vegades s'usa per referir-se a l'Eucaristia (pel pa i el vi). Els franciscans l'han incorporat a un dels seus escuts en record d'aquesta analogia.

Mª del Carmen Rodríguez

Comentarios

Entradas populares de este blog

PROCÉS DE L'ELABORACIO DEL VI

PROMOCIÓ VIJAZZ