viernes, 28 de septiembre de 2012

PROCÉS DE L'ELABORACIO DEL VI



Per a l’elaboració del vi, primer s’ha de collir el raïm quan està madur. L’època de collita és cap a l’agost fins quasi a finals de septembre. S’anomena la verema. Desprès de collir el raïm hi ha la fase de premsatge, que pot ésser de dues formes:

-          De forma manual. (trepitjant al raïm amb els peus)
-          Utilitzant una maquina desrapadora, que separa la rapa.



Amb això s’obté el most, que després es convertirà en vi.

Per convertir-se amb vi, després de haver realitzat el most, passa per un procés anomenat fermentació.
La fermentació, que primerament és lenta, després és tumulosa i finalment torna a ésser lenta, té una durada que oscil.la entre uns quants dies i algunes semanes.

La següent fase és l’envelliment. Que consisteix en un conjunt d’oxidacions, reduccions i esterificacions que completen la maduració del vi nou, jove o de l’any, i té una durada que varia des de tres mesos fins a més de cinc anys.

La última fase ja per a la elaboració del vi serà l’embotellament. Que consisteix en posar ja el vi en ampolles, etiquetar-les i ja deixar-les preparades per després ja efectuar-ne la venda.



VI BLANC

El vi blanc és un tipus de vi obtingut per la fermentació de most sense pellofes ni llavors, elaborat a partir de varietats de raïm blanques (blanc de blancs) o de negres de polpa blanca (blanc de negres).
Si el most té més de 272 grams de sucre per litre, se n’obtindrà un vi dolç natural ( amb un mínim de 8 graus). Si en té menys de 5 i el dolç no es nota al paladar, llavors parlarem d’un blanc sec.




VI ROSAT

El vi rosat és el vi elaborat amb raïm negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal de que el most agafi color) i temperatura controlada per a què no perdi aromes. La temperatura de servei és al voltant de 8 graus.
El rosat ideal ha de reunir les bones qualitats dels blancs i dels negres, però no els inconvenients.




VI NEGRE

El vi negre és aquell procedent de mostos de raïm negre, Els pigments colorants que contenen les pallofes dels raïms, que suren sobre el most durant el procés de fermentació, aporten color, aroma i tanins als vins negres. La fermentació del vi negre dura de 8 a 12 dies a una temperatura de 26ºC a 29ºC.
És una mena de vi que combina molt bé amb els embotits, les carns i l’aviram. Els vins negres més forts són ideals per plats de caça (llebre, porc senglar, etc).


Mònica Poveda 


QUI DIU SI UN VI ÉS BO?



Sembla ser que últimament tothom entén de vins. Sembla ser que tothom porta un enòleg dins seu, però, el que jo crec és que això és una moda i a la gent li agrada anar  a la moda. Cada vegada més apareixen “pseudo-enòlegs” que a l’hora de beure un vi analitzen la seva composició com si fossin un Parker casolà, triant el més car perquè pensen que serà el millor. Però, pot tenir un vi bàsic, amb un preu de 1,5€ per ampolla, un valor que no correspon a la seva qualitat, només perquè un expert ho diu?

Aquest és el curiós cas d’un senzill vi blanc de la D.O Valdeorras (Ourense) anomenat Rua. Un vi gallec elaborat amb la varietat “Palomino” que va participar al tast de vins que organitza cada any el gurú del vi Robert Parker. La llista elaborada pel crític nord-americà és una de les més importants del món. Pot elevar qualsevol vi a la categoria dels millors simplement atorgant-los una puntuació superior a 90 punts (d’un màxim de 100).



La sorpresa va arribar quan a l’hora de conèixer les puntuacions, el Rua va rebre 90 punts, una de les més altes del 2010, i que segons altres crítics i entesos, no correspondria a la seva qualitat de veritat.

Dins d’aquest enrenou, moltes veus crítiques van començar a fer la seva feina dubtant de la paraula de Parker, fins i tot del propi vi. S’ha arribat a dir que Parker es va beure l’enteniment, o que va deixar en mans dels seus pupils la valoració del vi, o que li fan fer un gol monumental posant un vi més bo dins de l’ampolla del Rua. El que sí se sap amb seguretat és que amb tot aquest embolic els que millor ben parats han sortit són les bodegues que elaboren el Rua, que han vist augmentada la seva producció un 800%, tenint comandes que provenen, per exemple, dels Estats Units, Japó i Austràlia. Avui dia, segueix sent difícil trobar un Rua a qualsevol botiga de vins. Abans ho era per la seva distribució localitzada, només a les botigues properes al seu lloc d’origen, i ara, per la gran quantitat de comandes fetes sense tenir el vi fet. 

Sergio Madrid

*Si vols saber més sobre Robert Parker, prem el següent enllaç.


 

jueves, 27 de septiembre de 2012

LA VITERÀPIA



Alguna vegada us han fet un massatge amb pell de raïm o us heu banyat amb vi?
Doncs els tractaments de viteràpia ens ofereixen la possibilitat de provar-ho.

Consisteixen en fer servir productes que continguin derivats de les fulles i del fruit de la vinya (raïm negre) per aprofitar els seus beneficis.

Encara que sembli una cosa nova que està de moda, la viteràpia es remunta a l’època del rei francès Lluís XVI, en la qual ja feien servir el raïm per preparar mascaretes facials. No és fins els anys 90 quant a França obre les portes el primer SPA especialitzat.

Actualment ja hi ha diversos centres, repartits per tot Catalunya on ofereixen aquest tipus de tractaments.
Els professionals que s’hi dediquen, asseguren que els tractaments corporals amb vi, a més dels beneficis de la pell, afavoreixen també la circulació sanguínia, ajuden a combatre la fatiga i produeixen un gratificant estat de relaxació i benestar.

El raïm té una composició molt extensa i complexa ja que conté quantitats variables de sucres, àcids, vitamines, àcid fòlic, flavonoides, proteïnes, sals minerals, el recentment descobert i d’excepcionals propietats anti-edat: el resveratrol. Tots ells ajuden a estimular la producció de col·lagen i combatre els radicals lliures, prevenint així, l’envelliment prematur de la pell. Però l’element més important és el polifenol, present a la pell del raïm, un poderós antioxidant que té com a funció aportar els beneficis d’hidratació, oxigenació i regeneració a la pell.
Us poso un exemple: el tractament de “l’embolcall”, que consisteix en cobrir el cos amb el pòsit que queda a les barriques, i escalfar-lo amb una manta tèrmica, per obrir els porus de la pell i ajudar-la a absorbir les propietats naturals d’aquest element.

Ara bé, si embolicar-vos tot el cos no us acaba de convèncer, podeu optar per un peeling exfoliant amb llavor de raïm, o un bany al vi merlot.

Si us animeu a provar-ho, ja ens ho explicareu!!

Glòria Déu

miércoles, 26 de septiembre de 2012

L'ENOTURISME



Avui en dia, L’Enoturisme és un tipus de turisme  centrat a potenciar i gestionar la riquesa vitivinícola d’una determinada zona. Aquest turisme és una forma d’innovar. Una aposta de futur que permet mostrar la qualitat dels productes en el seu origen. De fer participar a tots el que l’escullen, d’un  món on es pugui conèixer de primera mà i apreciar les característiques particulars d’aquest o aquell altre vi, estan en convivència amb les seves arrels.

És una de les millors formules de donar à conèixer la cultura del vi i alhora dels llocs on aquest es produeix.  Facilita que el mon del vi sigui cada dia una mica més valorat, potenciant el producte propi d’una zona o d’una bodega, i que pas a pas  es posi en un primer pla, tot l’esforç i la dedicació per part de les diferents persones que intervenen en la seva elaboració , des del pagès que conrea les vinyes fins a l’enòleg que el configura.


L’Enoturisme ofereix a tots als que mostren interès pel món del vi, la possibilitat de tastar els vins a la pròpia bodega que els ha creat, de visitar les vinyes i l’entorn on s’han desenvolupat acompanyats dels seus elaboradors, rebent les explicacions pròpies de cada vi, adquirint  la sensibilitat que cadascun ens transmet. 

Des de l’antiguitat, el vi ens ha acompanyat en molts moments de celebracions, de reunions familiars i de negocis,  o pel simple plaer de degustar-lo. Amb aquesta activitat turística ens apropem més a les seves arrels, ens permet conèixer als que l’han creat i la cultura del  lloc on ha tingut l’origen, les seves tradicions i com no, la gastronomia de la zona.

De ben segur que,  és una de les millors maneres de conèixer diferents varietats i zones on es produeixen,   però també de conèixer gent que comparteix el nostre mateix interès pel vi i degustar-lo amb aquells qui més el coneixen.

Al Penedès tenim una de les millors ubicacions per a potenciar aquesta activitat, és propera a una gran ciutat turística com és Barcelona  i al mateix temps propera als centres de turisme de la costa catalana, que fa que s’hagi de considerar una bona combinació per potenciar la nostra àrea geogràfica i establir relacions directament amb els consumidors finals del nostre producte.

Rosa Ferreres.

lunes, 10 de septiembre de 2012

EN DEFENSA DEL VI BLANC


Els entesos en el món del vi parlen principalment de vins negres. Certament, el vi negre és un producte excel·lent que requereix molta més cura en la seva elaboració que no pas un vi blanc. I no només això, sinó que el vi negre té un compost que el vi blanc no té i que és el que el fa interessant per als experts: els tanins.

Podríem dir que els tanins són els signes de distinció del vi negre. Explicar què són requeriria una explicació química que desconec però el que fan és que el vi adquireixi l’astringència, és dir, la sensació de sec, raspós i lleugerament amargant que deixa a la boca. A més a més, són beneficiosos pel sistema cardiovascular, és a dir, fan que el consum moderat de vi sigui saludable.

Fins no fa gaire, encara que sóc de Vilafranca de tota la vida, em pensava que el vi blanc es feia amb raïm blanc a partir de varietats com el macabeu, el parellada, etc. i que el vi negre es feia amb raïm negre, és a dir, amb merlot, ull de llebre, etc.. La meva sorpresa va ser saber que és possible fer vi blanc amb raïm negre. I un dels secrets està un altre cop en els tanins, o en la seva absència en aquest cas.

Ara sé que per fer vi negre cal triturar i deixar la pell i les pellofes del raïm junt amb el most, de manera que al fermentar, s’alliberen els colorants, els aromes i els tanins. El vi rosat seria llavors una mena de vi negre a mig fer. Però per fer vi blanc la pell i les pellofes es separen, de manera que és només el most el responsable de l’aroma i el color. Tanmateix, el vi blanc encara té una oportunitat d’adquirir tanins, o també podríem dir prestigi, si reposa en bóta de fusta, ja que aquesta també n’allibera. 

Però anem en compte! Si ens deixem endur per aquests arguments acabarem dient que el vi negre és més bo que el vi blanc perquè conté més tanins, però això no és cert. Com en tot en la vida la gràcia està en trobar l’equilibri. Un excés de tanins també pot fer el vi desagradable al paladar i deixar-nos la llengua com un esclop.

Jo sóc un gran defensor dels vins blancs perquè si m’agrada el vi i l’he après a apreciar és perquè vaig començar bevent vi blanc. És la millor alternativa al refresc nord-americà perquè qualsevol moment és bo per a una copeta. I això és així precisament per l’absència de tanins, pel seu pas suau per la boca. Un vi blanc jove pot ser molt agradable  i no cal maridar-lo amb res més que amb unes patates xips a l’hora del vermut. En definitiva, estic convençut que en moltes ocasions un vi novell sense pretensions és millor que un vi negre recomanat per algú que ens ha atabalat parlant de tanins.

Lluís Ocaña