miércoles, 30 de mayo de 2012

LA PLAGA DE LA FIL·LOXERA

Des de l’any 1981 cada  7 i 8 de setembre, es celebra la Festa de la Fil·loxera a Sant Sadurní d'Anoia, per commemorar el triomf dels pagesos sobre la plaga de la Fil·loxera que a partir del 1887 va arrasar les vinyes del Penedès. Mitjançant elements de la cultura popular catalana, gegants, capgrossos, bestiari de foc, i música  tradicional. 


I molt segur què us pregunteu, què és la fil·loxera? Pels que no ho sapigueu, us ho explicaré de forma senzilla. La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó, originari d’Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. S’alimenta de la saba dels ceps. Ataca en massa les arrels i les fulles dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. Viu en colònies molt nombroses i acaba amb la planta absorbint la seva saba. Es propaga molt ràpidament ja que un sol ou pot produir fins a vint milions de fil·loxeres. 


Des de 1987, centenari de la Fil·loxera i el Cava (es va començar a elaborar a l’any 1887, llavors se li deia Xampany), la imatge groga de la fil·loxera ha estat font d’inspiració de tota mena de productes, des de samarretes, mocadors, gorres, contes infantils, jocs, xocolatines, pastissos i fins i tot tangues. Es pot dir que qui no té una fil·loxera a casa seva és perquè no vol. L’any 1987 es va estrenar la sardana La Fil·loxera, l’any 1992 es va obrir la via d’escalada esportiva Fil·loxera Vastàtrix, a la paret de l’Aeri del massís de Montserrat per dos escaladors sadurninencs. 
Els sadurninencs ens vestim de groc, ho portem al cor!
Animeu-vos a participar-hi, esteu tots convidats!

http://www.youtube.com/watch?v=X2M8mi9tkqw

Magda Rosell 




LA VINYA I EN  MARTINET

Digues-me,
vinya,  al caliu de la vesprada;
Tens color perquè arriba la calor?
O és la joia de sentir-te enamorada
Perquè el cant del –Martinet-
arriba a port.

Digues-me, vinya,
L’ametller ja es posa en flor?

Digues-me, vinya, a la frescor  de la matinada:
És  fredor, el que sento en el teu cor?
No  t’angoixis perquè en – Martinet-
ja es troba a port.
Digues-me, vinya,
L`ametller es troba en flor?

Digues-me , vinya;
Sents al so d`en -Martinet -en el teu cor?
Doncs obre-li  les branques i
Xiuxiua-li un petó;

Perquè estàs enamorada
I  l`ametller ja dona flors!!


SARA SANCHEZ

martes, 15 de mayo de 2012


276 botellas de vino quedarán 50 años bajo el agua para estudiar su conservación

He encontrado una noticia en Internet muy interesante que trata sobre vinos para  su conservación a largo plazo, bueno  más bien de un estudio un poco curioso que tardará muchos años. Una bodega en Francia decidió guardar 276 botellas de vino debajo del agua para investigar su conservación y compararla con la conservación en cava.

El objetivo de esta investigación es mejorar las técnicas de crianza y conservación, probando qué sucede si se dejan botellas sumergidas debajo del agua durante varias décadas. El experimento está siendo impulsado por la bodega Henri Maire ubicada en Vouglans, al este de Francia. Estas 276 botellas de tinto de Arbois están sumergidas en un lago artificial a unos 60 metros de profundidad.

Las botellas fueron colocadas en las ruinas de un antiguo monasterio que quedó sumergido en 1968, la Chartreuse de Vaucluse. Este monasterio quedó hundido durante la construcción de una presa, que generó un lago artificial en la zona que la rodeaba.

Los vinos se mantendrán conservados a una temperatura de 4 grados celsious, con una presión atmosférica de 7 bares y 8 miligramos de oxígeno por litro.

Durante el experimento se retirarán 24 botellas cada 20 años, lo que permitirá ver cómo se modificaron los vinos en comparación con los que se conservaron en la cava. Esto significa que el experimento finalizará en el año 2055, cuando se saquen las ultimas 24 botellas.
Piensan comparar estas botellas con otras 276 del mismo tipo que se encuentran guardadas en una cava tradicional, llevando un registro paralelo entre las conservadas debajo del agua y las que están en condiciones tradicionales.
Habrá que esperar 47 años todavía para ver si este método sirve o no... Esperemos que al menos sirva de algo, no soportaría dedicar mi vida entera a un experimento que fracase.
PILI VILLA



 

lunes, 7 de mayo de 2012

L’ENOTURISME AL PENEDÈS
He nascut al Penedès i sempre he viscut aquí (i n’estic enamorada, la vista de les vinyes es preciosa en totes les estacions de l’any, no crec que hi hagi un altre lloc on hi pugués viure per sempre) .
Això no es estrany si tenim en compte que en l’últim Saló Internacional de Turisme a Catalunya, l’enoturisme Penedès amb un espai de 300 m2. , dividit en 2 zones: zona d’exposició i zona d’activitats que va acollir durant els 3 dies de la fira mostra d’oficis antics, exhibició de balls populars, tastos de vins, maridatges i degustacions gastronòmiques de productes de la nostra zona. I les dades son que, amb un 7,3% més de visitants que l’any anterior, el Penedès lidera l’enoturisme a Catalunya, compartint lideratge a l’estat espanyol amb la ruta del vi del Marco de Jerez, i es converteix de mica en mica en un important motor de desenvolupament turístic pel Penedès.


Els mesos en que es reben més visites son setembre i octubre, coincidint amb l’època de la verema i, a la primavera, el mes de maig. També s’ha constatat un augment de visitants a l’estiu.  El gener és el mes amb la xifra més baixa.
Això confirma que  l’enoturisme compte, cada vegada més, a l’hora d’organitzar les vacances, o com a complements de viatges realitzats amb altres tipus de motivació


 L’oferta és molt variada: Visites guiades a cellers i caves amb cates i cursos d’iniciació a l’enologia, visites familiars passejant per les vinyes, rutes guiades en bicicleta, tallers de pintura,  cuina, maridatge, enocalçotades..., les ofertes son inacabables.


O sigui que, els que no el coneixeu, veniu a passar un cap de setmana i deixeu-vos seduir per la seva personalitat, pels seus vins i caves, per la seva gastronomia, per la natura, per l’arquitectura i l’art,  pels seus racons. Barreja't amb la gent i deixa alguna cosa per quan tornis, perquè de ben segur que ho faràs, ja que te’n enamoraràs d’aquesta terra.

Àngels Insensé