viernes, 21 de diciembre de 2012

LA MEVA TORNADA A L'ESCOLA



¡¡Ay mare!!   On M’he ficat?.
La meva àvia quan jo era joveneta..…(“només una miqueta més que ara eh!!), em deia, (“Nina, tú moriràs per la boca com els peixos) i… ara ho entenc. Un día tot xerrant fora d’horaem vaig enterar del programa SEFED,i hi vaig anar, i vès per on, encara estic aquí. Tirant endavant amb el curs, que prou que em costa, que a més a més ara em diuen que haig de fer un escrit pel Blog de la nostra empresa simulada RAÏMIVI, que es dedica a l’elaboració de vins i caves. Jo no estic massa ficada en aquest món, però soc nascuda al Penedès i a casa meva teníem vinyes on conreàvem tres varietats de les més típiques d’aquesta zona: Parellada, Xarel·lo i Macabeu. Solia acompanyar a la meva familia a la verema, encara que la veritat sigui dita, jo no treballava gaire…. però m’agradava tombar per les vinyes, assentar-me a l’ombra de les oliveres amb tota la colla, quan venia l’àvia amb el dinar per tots i esperar que arribés el tractor i descarregués el raïm a casa, perquè  sobretot m’agradava l’hora de trepitjar el raïm amb els peus, junt amb els meus germans i una colla de “quitxallatots junts ens ho passavem força .

A mi m’agraden els vins blancs i rosats, el cava i una bona mistela per acompanyar un postre tant típic com el músic. Però no tant sols per beure, sinó que també quan cuino sempre hi afegeixo un raig i  “que bo que queda tot”.  Us afegeixo una recepta, a veure si us agrada.


SALMO AL CAVA

Ingredients: Supremes de salmó 2 per persona, cava Brut o Natura, 1 ceba petita, panses sense pinyol, prunes ò dàtils.
En una plata de forn posem el salmö amb sal i pebre (al gust), afegim el cava, que quedi cobert i el posem al forn uns 10” a uns170ª.
Mentrestant en una paella sofregim la ceva, amb una mica d’oli i molt picada, quan estigui cuita afegim les panses i les prunes o els dàtils i ho deixem coure una mica 2-3”, afegim cava i el suc de la plata del forn i deixem que facixup-xup” a foc baix 3-4” i tot a quest preparat l’afegim a la plata amb el salmó i ho tornem a posar al forn uns 8-10” que s’acabi de coure.
No he posat mides pero jo per 12 supremes (6 persones) poso una botella de cava, millor si queda amb suquet
Depèn con siguin de gruixudes les supremes controleu la temperatura del forn.
¡¡¡ BON PROFIT !!!!

Antonia Marcé

miércoles, 19 de diciembre de 2012

EL UNIVERSO ESTÁ CONTENIDO EN UNA PEPITA DE UVA



Dice el maestro zen Thich Nhat Hanh que el universo entero está contenido en un grano de arroz. Intento descubrir el significado de estas palabras mientras observo el mar de vides que rodea el perímetro de mi hogar. Tengo la fortuna de vivir en medio del Penedés rodeado de viñas, desde los márgenes del jardín hasta donde termina el horizonte.

Miro las hojas, como comienzan a nacer en primavera, llegan al clímax en verano y mueren en otoño. Veo las flores y los frutos. Me maravillo con el color de los racimos justo antes de ser cosechados. Parece que contengan toda la energía del sol que la planta ha recibido durante meses. Siento el dulzor en la boca de esos turgentes granos de oro solo con mirarlos.

Hace un tiempo escuché que no somos ni vegetarianos, ni carnívoros, ni omnívoros, sino que somos energívoros, esto es, nos nutrimos de energía. Esa energía la obtenemos de los alimentos. Sea una lechuga o un lechón, ambos han necesitado de la fuente, o sea del sol. Las plantas son los laboratorios milagrosos que captan la luz del sol y gracias a ella generan la materia vegetal. Luego las gacelas se comen la hierba, los leones se comen a las gacelas, y el hombre, demasiadas veces, se los come a todos. Así que, nos bebamos una copa de vino o nos comamos un ave, pez o mamífero, estaremos recibiendo del Sol. El mismo maestro mencionado arriba también dice que el sol es como el segundo corazón de todos los seres vivos. 

Escudriño con la mirada la vejez de los troncos de millones de cepas y comprendo la dureza de la planta. No me sale llamarla arbusto, se me antoja un ser vivo duro pero a la vez delicado e incluso caprichoso a veces, requerido de los mimos del arado y la sulfatadora al son de un preciso calendario.

Entonces dirijo la mirada a la tierra donde hunde sus raíces la prodigiosa. También a los despojos que allí reposan y se dejan devorar por la vida del suelo. Siento fascinación al pensar que ahí ocurre otro milagro del universo: la materia orgánica se descompone, la hoja roída por el bicho, el cadáver comido por los blancos y viscosos, para dejar paso a los invisibles y rematar la faena. Donde unos ven muerte, otros ven allí también la vida. Ejércitos de bacterias y hongos se encargan de reducir la materia a ladrillos que poco antes fueron un castillo. Entonces, cuando se toca fondo, la vida vuelve a reorganizarse, incrementándose de nuevo la complejidad de la materia aglutinando vida. De la misma forma que nosotros descuartizamos un animal, luego lo masticamos –sí, previamente cocinado-, el bolo alimenticio viaja al estómago y  lo ingerido prosigue hasta llegar al intestino, donde millones de microorganismos organizados en vellosidades se encargan de la asimilación de los nutrientes para pasarlos al riego sanguíneo y nutrir a las células. Microorganismos muy parecidos a esos son los que están en la tierra en asociación con las raíces, estableciendo una simbiosis en la que ambos salen beneficiados, como en el caso de nuestra flora. Trabajo a cambio de casa y comida. 

La sinergia de la energía solar, el agua, la vida del suelo –también llamada fertilidad-, el contexto vincular con los otros seres vivos  del ecosistema compartido, las inclemencias del tiempo y demás factores están contenidos en la uva que nos bebemos en esa copa de cristal. 

A estas alturas del viaje, mi intuición me dice que quizás sea cierto que todo el universo está contenido en un grano de arroz, o en una pepita de uva. Tantos misterios son necesarios para deleitarnos el paladar.

Yendo más lejos, sabemos que nuestro planeta no es, ni más, ni menos, que un pedazo de algo más grande que un día estuvo junto a lo que hoy es el sol. Hace catorce mil millones de años todo lo que vemos y no alcanzamos a ver, ingentes cantidades de materia, cucharadas de substancias que pesan infinitas toneladas, como esas estrellas moribundas llamadas enanas blancas, todo estaba concentrado en un punto menor a un átomo y a una temperatura que no se comprende con la razón. Hasta que reventó salpicando el vacío sin espacio ni tiempo de polvo y gas que fue fermentando hasta producir galaxias, estrellas, planetas y nosotros.

Todo lo que vemos en el infinito firmamento está contenido en la botella etiquetada con un código de barras. Pero así de sosos y ciegos somos, que no vemos con el corazón, el milagro que se esconde radiante detrás de todas las cosas. 


David Rodríguez González

martes, 13 de noviembre de 2012

OFERTA 5è VITAST

Us presentem l'oferta exclusiva per la cinquena mostra del VITAST. 

 















Preu sense IVA. condicions de pagament i transport, s'acordaran a les rondes de negociació el mateix dia 16 de Novembre.

Jordi Alonso
Departament de Màrqueting

lunes, 15 de octubre de 2012

VIJAZZ



QUÈ ÉS, I PERQUÈ ES FA EL VIJAZZ?

El  Vijazz, pels que no ho sàpiguen, és un festival que ha sorgit aquí al Penedès, i que es celebra a Vilafranca.

Es tracta d’un esdeveniment festiu a l’aire lliure, on es dona a conèixer la millor varietat dels nostres vins i caves, i que podràs degustar a la nostra Vila.
Compta amb la presència dels millors elaboradors de la zona, disposats en expositors per tota la rambla principal de Vilafranca.

Aquesta iniciativa ve donada per la part de l’Acadèmia Tastavins del Penedès i del Jazz Penedès, amb l’interès de relacionar culturalment els nostres vins a ritme de jazz.

Aquest esdeveniment es fa cada any i es celebra el primer cap de setmana de juliol. Atrau a molta gent, i es viu de manera molt intensa, ja que durant tota la setmana, es realitzen activitats paral·leles, que  van lligades al món dels vins i caves : tasts comentats, maridatges, visites a cellers, i espectacles al carrer, etc... 

Durant aquesta setmana, podrem degustar els vins i caves de la nostra terra, i relacionar-los harmònicament amb el món del jazz, ja que podrem gaudir de l’actuació en directe d’ artistes de primer nivell, a l’aire lliure i de manera gratuïta.

Tot i que el Jazz no m’agrada massa, crec que conjuguen bastant bé, i que transmeten una relació càlida i relaxant.

Durant els anys que segueixo el festival, penso que ha rebut una bona acceptació per part dels tots els assistents, i espero que així continuï.

Joan Torné

viernes, 28 de septiembre de 2012

PROCÉS DE L'ELABORACIO DEL VI



Per a l’elaboració del vi, primer s’ha de collir el raïm quan està madur. L’època de collita és cap a l’agost fins quasi a finals de septembre. S’anomena la verema. Desprès de collir el raïm hi ha la fase de premsatge, que pot ésser de dues formes:

-          De forma manual. (trepitjant al raïm amb els peus)
-          Utilitzant una maquina desrapadora, que separa la rapa.



Amb això s’obté el most, que després es convertirà en vi.

Per convertir-se amb vi, després de haver realitzat el most, passa per un procés anomenat fermentació.
La fermentació, que primerament és lenta, després és tumulosa i finalment torna a ésser lenta, té una durada que oscil.la entre uns quants dies i algunes semanes.

La següent fase és l’envelliment. Que consisteix en un conjunt d’oxidacions, reduccions i esterificacions que completen la maduració del vi nou, jove o de l’any, i té una durada que varia des de tres mesos fins a més de cinc anys.

La última fase ja per a la elaboració del vi serà l’embotellament. Que consisteix en posar ja el vi en ampolles, etiquetar-les i ja deixar-les preparades per després ja efectuar-ne la venda.



VI BLANC

El vi blanc és un tipus de vi obtingut per la fermentació de most sense pellofes ni llavors, elaborat a partir de varietats de raïm blanques (blanc de blancs) o de negres de polpa blanca (blanc de negres).
Si el most té més de 272 grams de sucre per litre, se n’obtindrà un vi dolç natural ( amb un mínim de 8 graus). Si en té menys de 5 i el dolç no es nota al paladar, llavors parlarem d’un blanc sec.




VI ROSAT

El vi rosat és el vi elaborat amb raïm negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal de que el most agafi color) i temperatura controlada per a què no perdi aromes. La temperatura de servei és al voltant de 8 graus.
El rosat ideal ha de reunir les bones qualitats dels blancs i dels negres, però no els inconvenients.




VI NEGRE

El vi negre és aquell procedent de mostos de raïm negre, Els pigments colorants que contenen les pallofes dels raïms, que suren sobre el most durant el procés de fermentació, aporten color, aroma i tanins als vins negres. La fermentació del vi negre dura de 8 a 12 dies a una temperatura de 26ºC a 29ºC.
És una mena de vi que combina molt bé amb els embotits, les carns i l’aviram. Els vins negres més forts són ideals per plats de caça (llebre, porc senglar, etc).


Mònica Poveda 


QUI DIU SI UN VI ÉS BO?



Sembla ser que últimament tothom entén de vins. Sembla ser que tothom porta un enòleg dins seu, però, el que jo crec és que això és una moda i a la gent li agrada anar  a la moda. Cada vegada més apareixen “pseudo-enòlegs” que a l’hora de beure un vi analitzen la seva composició com si fossin un Parker casolà, triant el més car perquè pensen que serà el millor. Però, pot tenir un vi bàsic, amb un preu de 1,5€ per ampolla, un valor que no correspon a la seva qualitat, només perquè un expert ho diu?

Aquest és el curiós cas d’un senzill vi blanc de la D.O Valdeorras (Ourense) anomenat Rua. Un vi gallec elaborat amb la varietat “Palomino” que va participar al tast de vins que organitza cada any el gurú del vi Robert Parker. La llista elaborada pel crític nord-americà és una de les més importants del món. Pot elevar qualsevol vi a la categoria dels millors simplement atorgant-los una puntuació superior a 90 punts (d’un màxim de 100).



La sorpresa va arribar quan a l’hora de conèixer les puntuacions, el Rua va rebre 90 punts, una de les més altes del 2010, i que segons altres crítics i entesos, no correspondria a la seva qualitat de veritat.

Dins d’aquest enrenou, moltes veus crítiques van començar a fer la seva feina dubtant de la paraula de Parker, fins i tot del propi vi. S’ha arribat a dir que Parker es va beure l’enteniment, o que va deixar en mans dels seus pupils la valoració del vi, o que li fan fer un gol monumental posant un vi més bo dins de l’ampolla del Rua. El que sí se sap amb seguretat és que amb tot aquest embolic els que millor ben parats han sortit són les bodegues que elaboren el Rua, que han vist augmentada la seva producció un 800%, tenint comandes que provenen, per exemple, dels Estats Units, Japó i Austràlia. Avui dia, segueix sent difícil trobar un Rua a qualsevol botiga de vins. Abans ho era per la seva distribució localitzada, només a les botigues properes al seu lloc d’origen, i ara, per la gran quantitat de comandes fetes sense tenir el vi fet. 

Sergio Madrid

*Si vols saber més sobre Robert Parker, prem el següent enllaç.


 

jueves, 27 de septiembre de 2012

LA VITERÀPIA



Alguna vegada us han fet un massatge amb pell de raïm o us heu banyat amb vi?
Doncs els tractaments de viteràpia ens ofereixen la possibilitat de provar-ho.

Consisteixen en fer servir productes que continguin derivats de les fulles i del fruit de la vinya (raïm negre) per aprofitar els seus beneficis.

Encara que sembli una cosa nova que està de moda, la viteràpia es remunta a l’època del rei francès Lluís XVI, en la qual ja feien servir el raïm per preparar mascaretes facials. No és fins els anys 90 quant a França obre les portes el primer SPA especialitzat.

Actualment ja hi ha diversos centres, repartits per tot Catalunya on ofereixen aquest tipus de tractaments.
Els professionals que s’hi dediquen, asseguren que els tractaments corporals amb vi, a més dels beneficis de la pell, afavoreixen també la circulació sanguínia, ajuden a combatre la fatiga i produeixen un gratificant estat de relaxació i benestar.

El raïm té una composició molt extensa i complexa ja que conté quantitats variables de sucres, àcids, vitamines, àcid fòlic, flavonoides, proteïnes, sals minerals, el recentment descobert i d’excepcionals propietats anti-edat: el resveratrol. Tots ells ajuden a estimular la producció de col·lagen i combatre els radicals lliures, prevenint així, l’envelliment prematur de la pell. Però l’element més important és el polifenol, present a la pell del raïm, un poderós antioxidant que té com a funció aportar els beneficis d’hidratació, oxigenació i regeneració a la pell.
Us poso un exemple: el tractament de “l’embolcall”, que consisteix en cobrir el cos amb el pòsit que queda a les barriques, i escalfar-lo amb una manta tèrmica, per obrir els porus de la pell i ajudar-la a absorbir les propietats naturals d’aquest element.

Ara bé, si embolicar-vos tot el cos no us acaba de convèncer, podeu optar per un peeling exfoliant amb llavor de raïm, o un bany al vi merlot.

Si us animeu a provar-ho, ja ens ho explicareu!!

Glòria Déu

miércoles, 26 de septiembre de 2012

L'ENOTURISME



Avui en dia, L’Enoturisme és un tipus de turisme  centrat a potenciar i gestionar la riquesa vitivinícola d’una determinada zona. Aquest turisme és una forma d’innovar. Una aposta de futur que permet mostrar la qualitat dels productes en el seu origen. De fer participar a tots el que l’escullen, d’un  món on es pugui conèixer de primera mà i apreciar les característiques particulars d’aquest o aquell altre vi, estan en convivència amb les seves arrels.

És una de les millors formules de donar à conèixer la cultura del vi i alhora dels llocs on aquest es produeix.  Facilita que el mon del vi sigui cada dia una mica més valorat, potenciant el producte propi d’una zona o d’una bodega, i que pas a pas  es posi en un primer pla, tot l’esforç i la dedicació per part de les diferents persones que intervenen en la seva elaboració , des del pagès que conrea les vinyes fins a l’enòleg que el configura.


L’Enoturisme ofereix a tots als que mostren interès pel món del vi, la possibilitat de tastar els vins a la pròpia bodega que els ha creat, de visitar les vinyes i l’entorn on s’han desenvolupat acompanyats dels seus elaboradors, rebent les explicacions pròpies de cada vi, adquirint  la sensibilitat que cadascun ens transmet. 

Des de l’antiguitat, el vi ens ha acompanyat en molts moments de celebracions, de reunions familiars i de negocis,  o pel simple plaer de degustar-lo. Amb aquesta activitat turística ens apropem més a les seves arrels, ens permet conèixer als que l’han creat i la cultura del  lloc on ha tingut l’origen, les seves tradicions i com no, la gastronomia de la zona.

De ben segur que,  és una de les millors maneres de conèixer diferents varietats i zones on es produeixen,   però també de conèixer gent que comparteix el nostre mateix interès pel vi i degustar-lo amb aquells qui més el coneixen.

Al Penedès tenim una de les millors ubicacions per a potenciar aquesta activitat, és propera a una gran ciutat turística com és Barcelona  i al mateix temps propera als centres de turisme de la costa catalana, que fa que s’hagi de considerar una bona combinació per potenciar la nostra àrea geogràfica i establir relacions directament amb els consumidors finals del nostre producte.

Rosa Ferreres.

lunes, 10 de septiembre de 2012

EN DEFENSA DEL VI BLANC


Els entesos en el món del vi parlen principalment de vins negres. Certament, el vi negre és un producte excel·lent que requereix molta més cura en la seva elaboració que no pas un vi blanc. I no només això, sinó que el vi negre té un compost que el vi blanc no té i que és el que el fa interessant per als experts: els tanins.

Podríem dir que els tanins són els signes de distinció del vi negre. Explicar què són requeriria una explicació química que desconec però el que fan és que el vi adquireixi l’astringència, és dir, la sensació de sec, raspós i lleugerament amargant que deixa a la boca. A més a més, són beneficiosos pel sistema cardiovascular, és a dir, fan que el consum moderat de vi sigui saludable.

Fins no fa gaire, encara que sóc de Vilafranca de tota la vida, em pensava que el vi blanc es feia amb raïm blanc a partir de varietats com el macabeu, el parellada, etc. i que el vi negre es feia amb raïm negre, és a dir, amb merlot, ull de llebre, etc.. La meva sorpresa va ser saber que és possible fer vi blanc amb raïm negre. I un dels secrets està un altre cop en els tanins, o en la seva absència en aquest cas.

Ara sé que per fer vi negre cal triturar i deixar la pell i les pellofes del raïm junt amb el most, de manera que al fermentar, s’alliberen els colorants, els aromes i els tanins. El vi rosat seria llavors una mena de vi negre a mig fer. Però per fer vi blanc la pell i les pellofes es separen, de manera que és només el most el responsable de l’aroma i el color. Tanmateix, el vi blanc encara té una oportunitat d’adquirir tanins, o també podríem dir prestigi, si reposa en bóta de fusta, ja que aquesta també n’allibera. 

Però anem en compte! Si ens deixem endur per aquests arguments acabarem dient que el vi negre és més bo que el vi blanc perquè conté més tanins, però això no és cert. Com en tot en la vida la gràcia està en trobar l’equilibri. Un excés de tanins també pot fer el vi desagradable al paladar i deixar-nos la llengua com un esclop.

Jo sóc un gran defensor dels vins blancs perquè si m’agrada el vi i l’he après a apreciar és perquè vaig començar bevent vi blanc. És la millor alternativa al refresc nord-americà perquè qualsevol moment és bo per a una copeta. I això és així precisament per l’absència de tanins, pel seu pas suau per la boca. Un vi blanc jove pot ser molt agradable  i no cal maridar-lo amb res més que amb unes patates xips a l’hora del vermut. En definitiva, estic convençut que en moltes ocasions un vi novell sense pretensions és millor que un vi negre recomanat per algú que ens ha atabalat parlant de tanins.

Lluís Ocaña


viernes, 22 de junio de 2012


EL CONREU DE LES VINYES EN FORMAT SALVADOR DALÍ

Si en Salvador Dalí, aixequés el cap (sense tenir en compte que era de L’ Empordà) i mirés la metamorfosis que ha sofert el paisatge del Penedès en un curt període de temps (8-15 anys), i partint de que les  nostres vinyes  sobrevivíssin a la fil·loxera, fóra d’un autèntic delirí, que ni ell , podria plasmar-ho en un quadre ; el menys és el que jo crec.

És tanta la transformació: Abans teníem uns ceps amples de fulles enormes i grans vergues  acompanyats d’ uns marges rocosos, al mig de la vinya la seva barraca i al costat la seva figuera. També hi vèiem pous i dipòsits  de reserva d’ aigua i algun arbre fruiter, tot una barreja..i què ens  queda de tot això?...crec que bastant poc.

Avui tenim unes vinyes planes, arrenglerades, emparrades, on tot ha estat calculat, com per obre d’ arquitecte: podem trobar formes rectes on el tractor pot passar com si estès en una autèntica autopista. I la decoració que s’ adjunta: zones de polígons i naus Industrials, equatubs de Gas natural enterrats, creuaments de vies de tren com L’AVE, i per acabar, els eixos de les noves carreteres. En començar tot semblava lleig i estrany i ara ens hi hem acostumat, fins i tot ens agrada veure-les  així i més en èpoques de primavera i estiu on els colors frescos  i airosos del clima mediterrani destaquen .

Però cal dir que el canvi climàtic també ens afecta i davant dels avanços  ecològics de la indústria i el comerç de la zona, que no permeten sobrepassar els límits de CO2 s’han aportat nous recursos mediambientals per no afectar els nostres productes estrella, com són els nostres vins i caves, aviram autòcton, préssecs de vinya, etc..són espectaculars.

També cal destacar les masies tradicionals catalanes, moltes de les quals per poder-se sostenir, han hagut de passar ( com a la indústria) a les noves tecnologies i a les xarxes socials. Algunes han pugnat per l’enoturisme, i ara podem veure en mig dels vinyes o al costat d’aquestes cases pairals  on abans hi havien grans basses per regar,unes grans piscines, on la mescla: mar, vinya i muntanya, és un autèntic luxe i confort. Tanmateix segons aquesta regla de tres el més provable és que aviat veurem helicòpters o aeroplans al costat del tractor i el cotxe?!!!!!!!!..............tot és possible, perquè no?

Mentre respectem el mediambient i siguem justos amb la natura, avançarem i aquest ens portarà riquesa i treball, que en aquest moment tanta falta ens fa.

MERCÈ BOQUERA

miércoles, 13 de junio de 2012


CURIOSITATS: EL VI GALÀCTIC


“Meteorito”, un Cabernet Sauvignon, és la creació de Ian Hutcheon, nascut al Regne Unit. La idea de Ian va ser barrejar les seves dues grans passions: l’astronomia i el món del vi.

Va aconseguir que un coleccionista d’Estats Units li donés un meteorit, de la seva colecció privada, format fa uns 4.500 milions d’anys.
La roca de 3 pulgades (7’62 centímetres), es diu que va caure fa 6.000 anys al desert d’ Atacama, al nord de Chile.


El procés per fer aquest vi no va ser tan complicat. Tot va començar amb la collita de raïm per al Cabernet Sauvignon de la vinya Tremonte Hutcheon a l’abril de 2010. El procés inicial de l’elaboració del vi era bastant bàsic, el fruit fermentava durant 25 dies.
El següent pas, i el més important en la creació de “Meteorito” va ser el de la fermentació “malolàctica” que va durar un any. Durant aquest pas, el vi reposa en una bóta de roure junt amb el meteorit durant 12 mesos.
Després d’acabar l’any, aquest vi impregnat de meteors es barreja amb un altre lot de Cabernet Saugvinon.

El resultat: un Cabernet Saugvinon galàctic.

Es ven a uns $5000 aproximadament, aveure si hos animeu a comprarlo... “jajajaja”!



Gemma Casas