viernes, 7 de octubre de 2011

UN COP D’ ULL A D’ALTRES ZONES VINÍCOLES

Encara que no ho sembli, al llarg de la Península Ibèrica es poden trobar cultius de vinya a gairebé qualsevol lloc. Valgui com a exemple l’illa de Lanzarote, que aporta al món dels vins una denominació d’origen anomenada amb el propi nom de l’illa. D. O. Lanzarote
La zona vinícola per excel·lència se’n diu La Geria. Aquesta zona constitueix un dels paisatges agraris mes singulars de la península. El seu origen es troba en aprofitar les àmplies extensions de terreny recobertes per arenes volcàniques (lapilli) emeses en el parc natural volcànic de Timanfaya entre els anys 1.730 y 1.736, i posteriorment al 1.824.

 En el seu dia, el pagès de Lanzarote va observar com les plantes parcialment cobertes per arena volcànica funcionaven molt millor. Es per aquest motiu que s’excaven uns clots d’uns dos metres de diàmetre en forma de con invertit a on s’hi planta el cep. Per augmentar l’efecte protector contra els vents càlids del Sàhara, els forats es rodegen amb parets de pedra volcànica en forma de semicircumferència d’uns setanta centímetres d’alçada. Afavoreixen el cultiu les característiques del lapilli. Aquesta sorra volcànica absorbeix i conserva l’humitat, tant la de la pluja com l’ambiental, alhora que aïlla evitant les pèrdues d’aigua per evaporació i mantenint constant la temperatura de la terra vegetal. El fet de fer aquest tipus de cultiu representa llargues hores de àrdua feina manual
 
A tota l’illa de Lanzarote hi ha 3.350 hectàrees de conreu de vinya, repartits entre la part nord de l’illa (Municipi d’Haria) i el centre-sud (La Geria). Unes 2.200 hectàrees estan subjectes a la D. O. Lanzarote.

Valgui com a curiositat el saber que en aquella zona, a diferència que al Penedès, els ceps no han de ser empeltats. Això es perquè allà no van patir la famosa plaga de fil·loxera que va assolar els ceps del Penedès cap al 1.880.
   
Les varietats de raïm que es conreen son les següents:

BLANCS: La principal es la Malvasia. Es la mes apreciada,  ens dóna uns vins daurats, frescos i d’alta graduació. La Breval, Burrablanca, Diego, Moscatell, Listan, i Pedro Ximènez.

NEGRES: La Negramoll i la Listan negra.

Amb aquestes varietats s’estan obtenint uns vins blancs secs molt expressius, amables i equilibrats. Uns semidolços  afruitats, suaus i untosos res embafadors. Uns dolços molt complexes al nas. Els rosats són frescos, afruitats i lleugerament acids. I uns negres molt vius i de gran frescor.


   

Joan Viñas
Alumne SEFED

No hay comentarios:

Publicar un comentario